LA VALL FOSCA

Orografia i administració

La vall del riu Flamicell, també coneguda com a la Vall Fosca, es una de les dues principals unitats fisiogràfiques que configuren la comarca del Pallars Jussà.

L'orografia de la Vall Fosca va des del Pirineu axial a la seva capcelera (Pic de Peguera, 2982 m.) fins a les serres interiors dels Pre-Pirineus (Sant Gervàs, 1887 m.); al'extrem meridional de la Vall Fosca, el riu Flamicell s'acosta progressivament a la Noguera Pallaresa, al qual s'uneix a la Pobla de Segur, després de passar pel Congost d'Erinyà.

Aquest espai està dividit administrativament en dos municipis: Senterada i la Torre de Cabdella, per bé que, tradicionalment, s'entén per Vall Fosca nomès les terres pertanyents al segon municipi.

Història i demografia

La Vall Fosca és una de les més representatives unitats geogràfiques del Pirineu català, tant del punt de vista geogràfic com històric. En els darrers cent anys, la Vall Fosca ha experimentat els mateixos canvis que la resta de valls pirinenques, però, tal vegada, de manera més acusada. Durant el segle XIX, es va veure ja que la integració de la Vall en la nova economia de mercat, o capitalisme agrari, seria difícil; en realitat, després d'una història més que mil.lenària, la Vall va resultar perjudicada per les noves condicions socials i econòmiques fins que, als anys 50-60 d'aquest segle, va tocar fons. Culminà aleshores el despoblament dels pobles de muntanya, iniciat dècadas enrere, arrel de l'atracció exercida sobre la gent de muntanya pels gran nuclis industrials de Catalunya (Barcelona, Lleida, etc.) i, dins de la comarca, pels pobles situats als fons de les valls, que iniciaven la seva conversió en centres de serveis. de fet, és en aquests pobles de les valls, com la Pobleta de Bellveí o la Pobla de Segur, on resten, molt sovint, els últims testimonis sobre la vida als pobles de muntanya abans del seu despoblament.

Algunes dades demogràfiques il.lustren perfectament aquesta situació actual de la Vall Fosca. Entre 1860 i 1996, el Pallars Jussà va perdre un total de 16.269 habitants (55,9% del total), tenint només uns augments circunstancials entre 1910-1930 coma resulat de la vinguda de gent que treballava en els projectes hidroelèctrics de la Noguera Pallaresa i del Flamicell. Aquesta vinguda, però, no va solucionar res, i entre 1960-1991, es va produir el gran buidatge demogràfic, perdent-se 6.153 habitants com a resultat de la crisi del sector agrari tradicional.

Actualment, la situació no ha millorat ni se ha invertit la tendència. El perill de tancament de molts pobles dels dos Pallars en general, i de la Vall Fosca en particular, es pot pronosticar a curt termini. Factors com l'alt índex de solteria, el baix índex de natalitat, el gran envelliment de la població (27,1% de la població al Pallars Jussà supera els 65 anys), no auguren un esdevenidor gaire optimista, si no canvien les tendències actuals.